Fundació Barcelona Comerç

Si hi ha un indret conegut arreu del món, que identifica a Barcelona, sens dubte, aquest és la Rambla. No hi ha cap mena de dubte, és el carrer més cosmopolita de la ciutat. Aquí es concentra una gran varietat de gent: passejants, compradors, turistes, còmics, músics rodaires, noctàmbuls,... Passejar amunt i avall de la Rambla sembla l'esport preferit per a la majoria dels barcelonins, i de tothom que visita la ciutat. Vista des de l'aire, amb ulls d'un ocell, sembla que el passeig ha bescanviat l'aigua que abans baixava vorejant les muralles de l'antiga Barcelona, per una riuada impressionant de persones.

En els seus orígens, la Rambla, no era res més que una riera, el seu nom prové del terme àrab ramla (torrentera). L'aparició de la Rambla es fixa, d'acord a les cròniques, l'any 1440, just en el moment en que l'antiga llera de la riera que passava al peu de la muralla va ser condicionada com a zona d'esports, transformant-la, a més, en un passeig que ràpidament es convertí en el favorit de bona part de la població. L'amplitud d'aquest nou espai permetia als ciutadans passejar tranquil·lament, sense que els molestessin els carros de transport.

L'aspecte del passeig a mitjans del segle XV era ben rústic. No solament per l'existència de molts horts i de les corresponents cabanes dels hortolans, sinó també per les parades del mercat, ateses per pageses, i de les diverses fires que s'hi instal·laven, amb les baluernes, carros, animals, carreters, traficants, xerraires, endevinaires, pidolaires i badocs grans i petits. De fet, salvant les distàncies temporals i socials, gairebé igual que avui dia.

La transformació de la Rambla en via urbana fou obra del segle XVIII, a partir que, el 1700, el Consell de Cent decidí convertir-la en arbreda. La següent fase de configuració va començar a partir del 1835, realitzant un seguit de millores urbanístiques, marcades per l'estètica neoclàssica. Les més transcendents foren les del desplaçament del mercat de la Boqueria, des del centre del passeig al seu emplaçament actual, ocupant els terrenys de l'antic convent de Sant Josep, i la creació de la plaça Reial, sobre les runes del convent dels caputxins.

La segona meitat del segle XIX veié la plena integració entre la Rambla i la xarxa urbana. L'enderroc de la muralla, entre 1854 i 56, i l'aprovació del Pla de l'Eixample de Cerdà, el 1859, posaren de relleu la qualitat de la Rambla, com única via de la Barcelona vella susceptible d'harmonitzar amb els futurs passeigs i carrers de la cèlebre quadricula, refermant la seva centralitat.

Avui la Rambla conserva tot el carisma heretat de la seva llarga història. El color de les parades de flors i el xivarri de les d'ocells, la quietud de les "estàtues humanes", els pintors, els músics, els quioscs, el mercat d'artesania, els bars i restaurants amb les seves terrasses, i el Liceu, la Boqueria, els palaus de la Virreina, Marc, Moja, el Centre d'Art Santa Mònica, els teatres, la plaça Reial, Colom, la Font de Canaletes, el mosaic de Miró, els establiments comercials i gent, tota la gent, coexisteixen i conviuen en harmonia en aquest passeig. La Rambla, és com diu un personatge històric, "Com si fos la sala d'estar de Barcelona, on tothom hi vol ser-hi".

Aquesta àrea de centralitat natural, és també un eix comercial de Barcelona. L'Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla, que compta ja amb més de quaranta anys d’existència, és qui l'impulsa. A la Rambla hi han més de cinc-cents establiments comercials, entre comerços de tota mena i els del sector dels serveis. L'Associació és qui té cura de les solucions de les nombroses i diverses problemàtiques que, lògicament, provoca la gran afluència de visitants, així com, promou el coneixement de les botigues de l'eix.

La Rambla, és com diu un personatge històric, “Com si fos la sala d’estar de Barcelona, on tothom hi vol ser-hi”.