Fundació Barcelona Comerç

Només ara fa cent anys, el territori que avui ocupa l'eix comercial Gracinova no eren més que camps de conreu i masies disperses. No va ser fins el 1934, obert ja el tram final del passeig de Sant Joan, quan va començar a perfilar-se la futura avinguda Pi i Margall i a urbanitzar-se la darrera finca pagesa de Gràcia, cal Comte, de la qual encara eren visibles els seus horts el 1949, i el mas senyorial, no va ser substituït fins el 1962, per un edifici obra de Martorell, Bohigas i Mackay.

El barri comença a la plaça Joanic, creada amb la urbanització de les terres d'Esteve Joanic, que feien frontera amb la propietat de cal Comte, el 1877, segueix amunt pel carrer Escorial fins a la Ronda del Mig, la qual voreja fins a la Travessera de Gràcia i torna a pujar pel carrer Escorial fins a la plaça. De fet, té forma de quadrant, amb el centre a la plaça Joanic, del qual surten els radis que el contenen, i fins i tot compta amb una diagonal, el carrer Pi i Margall, que uneix, així mateix, la plaça amb la Ronda, dividint el barri en dues parts.

Aquesta partició no és totalment casual, ja que el carrer Pi i Margall marca els límits, per sota d'ell, del barri del Camp d'en Grassot, i per sobre els del barri de Gràcia, pròpiament dit. El Camp d'en Grassot ja era un barri de l'antic municipi de Gràcia, i encara ho és de l'actual districte municipal. Masos i rajoleries componien el seu paisatge fins a la urbanització de part de les terres de Jeroni Grassot i altres, cap a la dècada del 1860. Torrents i rieres es cobriren i, poc a poc, seguint l'impuls de l'Eixample planejat per Cerdà, del qual una bona part del barri segueix les seves directrius, es va omplir d'edificis d'habitatges, amb botigues i locals per a tallers i serveis.

La moderna urbanització del barri ha permès l'obertura d'establiments més grans que a la resta de Gràcia, així com la instal·lació de cadenes comercials, això, unit a l'esperit gracienc dels seus habitants, ha aconseguit que el comerç d'aquest eix, en només unes desenes d'anys, s'hagi constituït en la zona comercial natural d'aquesta part de Gràcia.

En el territori de l'eix comercial existeixen més de mil cinc-cents establiments, entre els que s’hi dediquen al comerç al detall i els de serveis. A la seva zona d'influència viuen més de trenta tres mil persones, de classe mitjana. El comerç de l'eix és modern i ben assortit, hi ha botigues especialitzades, de tipus tradicional i també hi ha una nodrida representació d'establiments de cadenes i franquícies.

La bona representació de les botigues d'alimentació, amb un mercat municipal i un gran nombre de supermercats, funcionen com a pol d'atracció i, segons els càlculs de l'eix, gairebé el 60 % de la gent que viu al barri, fa sempre les seves compres al mateix barri. Els comerços també obtenen clients dels barris limítrofs i de la resta de Barcelona, que tenen fàcil l'arribada, per les bones comunicacions que té la zona, amb diverses línies d'autobusos i metro, així mateix compta amb aparcaments soterranis i places d'aparcament de superfície.

La moderna urbanització del barri unit a l’esperit gracienc dels seus habitants, ha aconseguit que el comerç d’aquest eix s’hagi constituït en la zona comercial natural d’aquesta part de Gràcia.